La veritat és que m'encanta viatjar. Tant si es tracta de conèixer el poble del costat com d'anar a l'altra punta del món. Es una fantàstica oportunitat de coneixer nova gent, noves cultures, nous costums, nous paisatges, nova arquitectura... I per suposat, tot això pot ser fotografiat!
La meva feina com a a agent comercial em permet viatjar per tota la geografia catalana, pero no perdo l'oportunitat de coneixer la resta de l'estat espanyol, i per suposat l'estranger sempre que puc.
En l'època en que vaig ser estudiant d'arquitectura (tot i que no vaig acabar la carrera) vaig fer, en viatges organitzats per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) uns quants viatges de molt profit:
Florència: Viatge absolutament obligat per a qualsevol amant de l'arquitectura. Tot el primer Renaixement està allà: Brunelleschi (Cúpola de Santa Maria delle Fiori, Ospedale degli Innocenti, Capella Pazzi...) , Alberti (Santa Maria Novella...), Lorenzo Ghiberti (Campanile i portes del baptisteri) La cúpola de Santa Maria delle Fiori és absolutament flipant (jo, no l'hauria fet millor...) i el Romànic Llombard que encara hi queda és també preciós. Compte amb el Síndrome de Stendhal.
Roma: Roma es al Barroc el que Florència al Renaixement: bressol i referència obligada. Bernini i Borromini tenen la major part de la seva obra a Roma. Miquel Angel va trasladar-se de Florència a Roma per construir la cúpola del Vaticà. En marxar, es despedia de la cúpola florentina de Brunelleschi tot dient. "A Roma vai, a far la tua sorella, piú grande, ma non piú bella" (A Roma vaig, a construir la teva germana, més gran, però no més maca) De fet, mai m'havia agradat el barroc fins que vaig conèixer, i entendre, el barroc romà. I per suposat, les ruïnes clàssiques. En elles i els seus mètodes constructius es va guiar Brunelleschi, que va passar una temporadeta a Roma estudiant-les, per construir la cúpola florentina i de pas inventar el Renaixement arquitectònic (renaixement, precisament, de les formes clàssiques, després del romànic, i del gòtic) Pel que fa a l'antiguitat clàssica, el Panteon a Roma, juntament amb el Partenó a Atenes, representen per a mí el súmmum de l'arquitectura de tots els temps. Les seves dimensions, les seves proporcions, la seva bellesa serena i a escala humana, son per a mí referents absoluts de l'Arquitectura amb majúscules. Per posar-hi davant qualsevol arquitecte contemporani (i que consti que m'agrada molt l'arquitectura contemporània, no soc pàs un "classicorro") i dir-li: "Apa, xato, supera això"
Venècia: Venècia, en canvi, és essencialment gòtica. Tot i que els edificis que conformen l'arxifamosa plaça Sant Marc (excepció feta de l'església i alguns altres elements) son obra d'una remodelació renaixentista de Jacopo Sansovino. No serveix l'excusa que l'aigua dels canals és bruta o fa pudor; per veure això de Venècia simplement millor us estalvieu el viatge. Disfruteu l'encant, de vegades decadent, de les velles cases que donen als canals des d'una gòndola. Admireu els palaus gòtics i les fantàstiques construccions d'Andrea Palladio, repartides per Venècia i la resta de la regió lombardo-vèneta. Perdeu-vos pels petits carreronets i places del nucli antic. I aviat, abans que s'acabi d'enfonsar...